El nostre monotema

Apol·lo i Dafne - Bernini  

La majoria de les nostres converses es concentren en un únic tema: l’amor. Ens sembla fascinant la quantitat de coses que s’han dit al voltant d’aquest fenomen global que gairebé tots els humans experimentem en algun moment al llarg de la nostra vida. Ens apassiona parlar d’amor; en totes les seves formes. Analitzar relacions, sentiments, emocions… Podem estar hores i hores donant-li voltes i no ens cansarem mai de parlar-ne. 

L’amor, probablement, sigui el tema que omple més del 50% dels poemes que s’han escrit en tota la història de la humanitat. I ens fascina veure com aquest tema és incansable; sempre hi haurà noves maneres d’expressar-lo. 

Hem fet un petit recull de frases que ens agraden i que, òbviament, parlen d’amor. 

Voy por las calles tan contenta y no llevo encima nada más que tu nombre. - Gloria Fuertes.

Lligat amb aquest fragment d’un poema de la Gloria Fuertes, que ens sembla, simplement, meravellós, l’Àngela un dia va escriure: 

Amb el teu nom el dolor era una cosa extranya. Era una cosa que ens mirava i se’n anava. Com se’n va la sang d’una ferida, com se’n va la mort d’una vida. La vida s’omplia amb el teu nom. 

…perquè si tot se’n va, o no hi havia res, o res no ens deixa. - Màrius Sampere

Creiem que només es pot acabar allò que mai ha existit, perquè les coses que existeixen de veritat mai poden tenir un final. L’amor, en la seva forma més pura, mai acaba, és etern. Si un amor s’acaba, és que mai va arribar a existir. 

Al final tot es posarà a lloc. - Manel Orozco

Passi el que passi, per molt que el nostre present no sigui com voldríem, tot, sempre, arribarà on està predestinat a arribar. Tot forma part d’un procés, i sense passar per aquest és impossible arribar al punt on vols arribar. Tot passa per algun motiu, bàsicament. 

Es besen i sembla que es pari el món, s’obliden de qui són i del que fan. Per primer cop en les seves vides senten allò que tant havien estat buscant i no trobaven, senten una espurna dins seu que de cop i volta s’encén: com si un bosc sencer s’acabés d’incendiar; com si un tsunami estigués arrasant amb una ciutat sencera; com si de cop i volta milers de plats de vidre caiguessin a terra i es destruïssin en mil bocins. No saben el que és, però saben que és allò que necessitaven sense ser-ne conscients: l’amor. L’amor més pur que pot existir, aquell que tan sols es troba un cop a la vida. - Anna Cilento.

Només és això, una cosa que passa, com un airet de tardor, com el final d’un poema, com el principi d’un text o com poder tornar a néixer. 

Paral·lelismes que ens encanten, perquè que millor que l’inici d’un text o un airet de tardor; l’amor és tot això que et fa sentir viva, que et fa sentir jove, que et convida a entrar en un ball etern. 

Te abrazaría hasta quedarme desnutrido y morir al lado tuyo. Sos muy superior. Mi vida sos vos y la play.

Aquesta frase forma part d’una carta d’amor que va escriure un nen. Tota la carta és, sorprenentment maca, tenint en compte que està escrita per un nen de 9 anys. Però, concretament, aquesta frase ens sembla senzillament meravellosa. Ens sembla apassionant tot el que podem arribar a sentir quan estem enamorats; és una experiència que no té explicació, però que a l’hora et pot donar per a escriure un llibre sencer. 

El amor es siempre deseo, pero no todos los deseos son amor. - Ficino. 

Ficino diu que l’amor és un desig de la bellesa. La bellesa entesa com a màxima expressió dels sentiments humans. Quan apreciem alguna cosa bella sentim. Si no tinguéssim la capacitat d’apreciar les coses belles, no seríem humans. 

Ell diferencia entre l’amor celestial o diví, que està lligat a la ment i que ens permet contemplar la bellesa divina, és a dir, un procés contemplatiu. I, d’altra banda, parla de l’amor terrenal, que s’apodera de la imaginació i de la percepció sensual, la qual cosa ens du a crear una semblança de la bellesa divina en el món físic. 

A cada bellesa li correspon un amor, i a l’amor més gran de tots; que és el verdader, li corresponen totes dues.  

L’amor és el desig de viure junts. 

Aquesta frase que hem extret d’un text més llarg ens agrada molt. Entenem l’amor com una cosa incondicional; com entregar-te, per complet, a una altra persona. I si no ho vols tot amb aquesta persona, doncs, no és amor. 

He envejat els ocells, 

Però les mans són fortes, 

Estimen, donen i accepten. 

Vull mans i no vull ales.

Montserrat Avalló.