Ara pacis

Aquesta magnífica obra d’època Augustea es troba al Museu de l’Ara Pacis, a Roma. 

Es tracta d’un altar que es va construir en honor de la pau d’August (emperador romà molt important). Aquest, es va presentar com a hereu de Juli Cèsar després de la seva mort. Va derrotar a Marc Aureli, que era l’altre candidat a emperador i es va presentar, davant del poble romà, com al màxim representant de la pau. Doncs, podríem dir que la pau es troba en l’epicentre de la seva política, això es coneix com a pax augustea. 

August era un cul inquiet i passava moltes temporades fora de Roma. Però quan tornava, es muntava tota una festa per a rebre’l. Com que l’Emperador era la figura més important de tot l’imperi, s’alçaven tota classe de monuments en honor seu. En un d’aquests retorns, i per a commemorar la pax augustea, es va construir aquest meravellós altar. 

Hi ha una història bastant curiosa darrere d’aquest monument, ja que durant molts anys va romandre entre les ombres. Es va perdre vaja. Sobre aquest es va construir el Palau Peretti i, per tant, l’altar va estar amagat durant molts anys sota la Roma moderna. Van començar a aparèixer fragments de l’altar i els aristòcrates del moment els van començar a comprar per separat; ja que ningú sabia que formaven part de l’Ara Pacis. Al llarg dels segles XVII i XVII molts fragments es van dispersar per tota la península Itàlica. Finalment, i gràcies a Déu, a finals del 1859 es va descobrir la base de l’altar de l’Ara Pacis i va començar un procés de recentralització i reconstrucció de totes les seves parts que estaven disperses. D’alguna manera, es va passar de l’oblit a la reconstrucció. 

Bé, no m'enrotllaré més explicant tot el procés de reconstrucció, però el que és important és que s’acaba alçant, de nou, l’Ara Pacis. 

Actualment, es troba en un museu que es va fer únicament per a exposar l'altar. 

L'Ara Pacis és una obra realment impactant. És molt més gran del que puguis imaginar veient les fotografies cutres d’internet: un cop estàs al davant, sembla que t’hagi d’absorbir. És com un portal màgic a un altre món. Per més que el miris i l’observis amb atenció sembla que sigui una espècie de miratge que pot desaparèixer en qualsevol moment. És com si no formes part de la nostra realitat. Vam estar una bona estona analitzant-lo i intentant retenir imatges de tots els seus detalls dins la nostra ment perquè sentíem que en qualsevol moment aquest meravellós bloc de marbre, podia esvair-se. 

Té dues entrades, i totes dues segueixen una mateixa composició: dues escenes a la part superior i a la part inferior hi ha decoracions amb motius vegetals i geomètrics. 

Sense dubte, l’escena que ens ha agradat més és la de Tellus, que es troba a la façana oriental. Tellus és la dona principal de l’escena, que representa la Terra, en aquest cas, podria fer referència a la terra d’Itàlia. Veiem una dona asseguda, voluptuosa i amb uns pits molt marcats per les teles que se li adhereixen al cos (això es coneix com a tècnica dels draps mullats). Damunt seu veiem a dos nens asseguts que juguen amb diferents aliments; aquests representen l’abundància (en aquest cas l'abundància de Roma). Això es pot relacionar amb un dels objectius de la política d’August, que era fomentar la natalitat. Perquè es doni aquest augment de la natalitat cal que les condicions de vida siguin bones, és a dir, que hi hagi abundància de la terra. 

La subtilesa amb la qual està feta el relleu i la manera en què la dona subjecta als dos nens és molt tendre i hipnotitzant. Mai et cansaries de mirar-ho.

Al costat d’aquesta escena central trobem a dues dones. La de la dreta representa el mar (la veiem damunt d’un monstre marí) i la de l’esquerra representa l’aire (la veiem damunt d’un cigne). Això fa referència al fet que, tota aquesta abundància que es necessita perquè l'augment de la natalitat sigui possible, no només s’ha de donar en la terra, sinó que també en l’aire i el mar. Tot està molt ben pensat, res es deixa a l'atzar. 

L’Ara Pacis ha sigut una de les obres que més ens ha agradat de totes les que hem vist durant aquests dies a Roma. Creiem que és una parada obligatòria si veniu a visitar aquesta meravellosa ciutat que està tan plena d’estímuls. El museu està única i exclusivament dedicat a aquesta obra monumental, i creieu-nos, no fa falta res més. Si teniu l’oportunitat de veure-ho, feu-ho, no ús en penedireu.