SANTA CATERINA DI SIENA, FELIÇ ANIVERSARI!

Santa Caterina de Siena va néixer un 25 de març del 1347. Si viviu al dia i mireu el calendari quan us aixequeu, sabreu que avui, la nostra estimada Caterina fa 678 anys. 

                                            

No us mentirem, escriure sobre ella tan sols és una excusa per a poder parlar de la ciutat en la qual ens trobem ara mateix i la que, probablement, ens veurà viure una de les experiències més surrealistes de les nostres vides: Siena. 

Aquesta dona va néixer en un període bastant turbulent per a l’església (quin no ho ha estat xd), ja que la corrupció i els malentesos van dur a la inestabilitat d’aquesta institució tan important. No us preocupeu, no ens posarem a parlar d'història perquè sabem que la majoria de vosaltres deixaríeu de llegir-nos tan bon punt s’acabés aquest paràgraf (o ni tan sols hauríeu arribat fins aquí, només llegint la primera frase ja hauríeu dit: “Òstia, quina mandra”). Per a evitar-vos aquest esforç, ens saltarem aquesta primera part més formal que tant agrada als nostres professors de la universitat. 

Tot i això, volem dir que Santa Caterina va ser una tia bastant collonuda. Formava part de la Tercera Orde dels Dominics, que, resumint, vindria a ser que no era la típica monja que es tancava en un convent per a no sucumbir als pecats carnals, sinó que vivia entre la gent del poble; i expandia la paraula de Déu Nostre Senyor de tu a tu; deixant enrere tots els privilegis dels quals molts religiosos s’aprofitaven. Es va dedicar a cuidar a la gent pobra, als malalts, als nobles, als artistes i inclús als personatges més importants de la cort; no entenia de classes, tan sols es donava a la gent, independentment del seu estatus social. És per tot això, i molt més, que se la va venerar i avui és una de les Santes més rellevants d’Itàlia, i és clar, de Siena. 

Aquesta noieta, als sis anys va tenir una aparició. Efectivament, de Déu. Nosaltres creiem que va tenir una espècie de somni eròtic que la va dur a entrar en èxtasis, i com aquesta experiència mística li va agradar tant (es a dir, va tenir un orgasme), va decidir que volia continuar sentint això tota la seva vida (no era tonta ni res) i per això es va redimir a dedicar la seva vida sencera a l’oració i la penitència. Va ser realment llesta, ja que va passar dels plaers carnals que li podien donar homes que potser no s’havien dutxat en l’últim mes i que no tenien ni punyetera idea de com es menja un cony, a plaers mentals que li donava l’amor platònic de gairebé totes les dones d’aquell moment: Jesús. A nosaltres també ens agradaria poder gaudir de plaers mentals, que, segons ella, superen de lluny, els físics. 

En definitiva; Santa Caterina de Siena ens cau molt bé. 

Lligant una mica amb el que volíem dir des d’un principi (déu-n'hi-do com ens enrotllem), el cas és que ja fa un mes i mig que estem aquí. Hem passat per moltes fases diferents, i de fet, cada dia és una aventura per nosaltres. Siena ha estat una espècie de portal màgic a un altre món on, de sobte, tota la nostra vida de Barcelona ha quedat a la llunyania. No estem dient que ens haguem oblidat de tots vosaltres, ja que us pensem cada dia. Però és com si estiguéssim en una bombolla (ja sabem que és el típic que es diu de l’Erasmus, però és que realment és així), en la qual tan sols existim nosaltres i aquesta ciutat.

Totes les nostres obligacions s’han quedat enrere; per primer cop des de fa molt de temps (potser des que érem nenes petites) ens sentim lliures. Aquesta llibertat, al principi, espanta bastant, perquè passes de no tenir ni un minut del dia lliure a poder decidir, cada matí, què vols fer amb la teva vida. Creiem que això et porta a descobrir qui ets realment, i això, vulguis o no, impacta i espanta una mica també. Nosaltres hem tingut la sort de ser persones meravelloses que s’agraden a si mateixes i que tenen la capacitat de fer coses increïbles com aquest blog. Perdoneu, ens encanta tirar-nos floretes. Però imagineu que vens aquí, et trobes amb tu mateix i descobreixes que ets un puto desastre; que no t’agrades; que no et suportes… No voldríem semblar unes mal parlades, però quina putada. 

Per sort, no ens hem trobat amb aquesta situació. Les primeres setmanes van ser més dures; tot era nou, i al final, vulguis o no, sortir de la teva zona de confort mai és fàcil. Però a poc a poc vas trobant el teu lloc; vas decidint què vols fer amb tot el teu temps; vas descobrint capacitats noves que potser no sabies que tenies; i vas trobant a gent meravellosa que farà que aquesta experiència tingui molt més valor. Si, ho sabem, som unes afortunades. 

Us preguntareu: per què han començat parlant d’una Santa i ara parlen del seu estat emocional? No us preocupeu, ara us expliquem la relació lògica que hem trobat entre les dues coses. 

Durant aquests mesos, on, com ja hem dit, ens trobem en un món a part, creiem que hem entrat dins de l'èxtasi de Santa Caterina de Siena. No estem boges, d'acord? L’Erasmus és un estat d’èxtasis constant, on tot es multiplica per mil; les emocions s’intensifiquen més del que és normal i tot sembla formar part d’un somni estrany, un d’aquells que tens una nit de borratxera. Som descendents de Santa Caterina de Siena, i estem sentint l’èxtasis que ella va sentir als sis anys (sense els orgasmes, desgraciadament). Un èxtasis que ens porta a fer bogeries com comprar-nos entrades per anar a veure a Carolina Durante a Berlín i decidir que és una boníssima idea anar fins allà amb tren. Però això ja forma part d’una altra entrada, no us voldríem fer spoiler.

Estimats lectors, feliç dia de Santa Caterina!

Una abraçada. Salut i revolta.