BENVENUTI

Comencem aquesta espècie de blog sense saber ben bé perquè. Segurament perquè ens trobem en un moment de les nostres vides on tot és estrany, on estem començant a experimentar amb la vida adulta però sense voler entrar-hi del tot (escrivim això menjant formatge i bevent vi). Si us som franques no sabem si aquest blog tindrà dues entrades o en tindrà més de cent, però ignorant això, ara mateix aquesta idea ens fa sentir que som les noies més intel·ligents i intel·lectuals del món. De fet, entenem aquest blog com la nostra catapulta a la fama. És broma. O no.

                                                     

Ja que volem que aquest blog sigui de caràcter seriós i professional, prosseguim a presentar-nos de manera adequada. 

No fa ni un mes que ens coneixem, som l’Anna i l'Àngela, dues noies que s’han conegut a Siena, el nostre destí d’Erasmus. Tot s’ha intensificat molt ràpidament en moltes poques setmanes, i de no saber res l’una de l’altra, ens hem convertit en el nostre dia a dia. A totes dues ens resulta realment estrany veure com algú desconegut, en qüestió de setmanes, es pot convertir en algú imprescindible, però tampoc li hem buscat una explicació plausible a aquest enigma, ja que probablement no en tingui cap. Hem optat, simplement, per deixar que tot flueixi amb normalitat (tenint en compte que normalitat vol dir tenir converses eternes sobre el que estem sentint durant aquesta experiència). 

Arribar a un lloc totalment desconegut genera una sensació d’embriaguesa total, pero a l’hora també causa molt de vertigen. Et trobes totalment sola davant del món. Poder compartir tot el que estàs sentint amb algú que se sent exactament igual que tu t’allibera, i de cop, aquesta sensació d’estar totalment grillada del cap s’alleugera notablement. 

Resumint, podríem dir que som dues noies totalment desquiciades, a les que els agrada donar-li mil voltes a tot per acabar arribant, sempre, a la mateixa conclusió. Tenim la sort, però, de compartir les nostres experiències i les nostres inquietuds l’una amb l’altra, i això (creiem) ens fa reduir la nostra bogeria, ni que sigui, una mica. O no. 

No us espereu un tipus de contingut concret. No us voldríem decebre. Provarem de reflectir les nostres fílies i fòbies, les nostres conviccions i les nostres febleses. Això serà una mena de batibull d’idees, ben o mal expressades, però tingudes, que pretén calmar-nos l’ànsia de, lluny d’amics i familiars, sentir que ens hem quedat amb la paraula a la boca. Perdoneu-nos l’egolatria: creiem que tenim coses a dir. I encara una cosa pitjor: creiem que hauríeu de llegir-nos. Perquè ens estimeu, perquè ens odieu, perquè ja us ha saltat el temporitzador d’Instagram o perquè no llegiu un llibre des de segon de batxillerat perquè Twitter us ha follat el cervell i us avorriu al caràcter 140. Llegiu-nos, va.

Una abraçada. Salut i revolta.